“¿Que com sóc? De vegades em miro al mirall i, cosa ben curiosa, ridícula i penosa, m’avergonyeix fins i tot de reconèixer-ho!, no m’hi veig mai fit a fit, cara a cara. Només em veig una mica més al fons, més lluny, a la profunditat de l’espill, un poc de costat, de perfil, pensatiu. Les nostres mirades ja no es creuen.”
Bruno Schulz - Botigues de color canyella
