Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te,
de les teves coses,
parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;
a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,
una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí Pol - Llibre d’absències
